El Treball amb Suport és una estratègia metodològica amb la qual es facilita que persones amb especials dificultats s’incorporin al món del treball normalitzat. És un model d’inserció que va néixer durant els anys 70 als Estats Units i que posteriorment s’adaptà a diferents països d’Europa.
La metodologia facilita de manera individualitzada els suports que la persona necessita per aconseguir i mantenir un lloc de treball a l’empresa ordinària. Comprèn des de la recerca de llocs de treball adequats, la formació dins i fora del lloc de treball, fins a l’assessorament tècnic i laboral a les empreses, famílies i treballadors/es.

Segons David Mank es tracta d’un «treball remunerat en llocs de la comunitat, amb els suports individualitzats i continuats que assegurin l’èxit a llarg termini, i on existeixin clares oportunitat per la interacció amb persones sense discapacitat».

Es basa en quatre punts fonamentals:

1.

Treball en empreses del mercat obert en condicions el més similars possibles a les de les altres persones treballadores sense discapacitat  que porten a terme tasques laborals equiparables.

2.

Entrenament dins del lloc de treball, de manera que primer s’ubica a la persona en un lloc i allà mateix se li proporciona l’entrenament necessari per portar-lo a terme.

3.

Remuneració des del primer moment com a qualsevol altre/a  treballador/a.

4.

Suport al llarg de la vida laboral de la persona per possibilitar el manteniment del lloc de treball i del rendiment requerit. Aquest suport varia d’intensitat al llarg del temps en funció de la situació de la persona i de l’entorn i condicions laborals de  l’empresa.

El Treball amb Suport...

NO ÉS

  • Una agència de col·locació que es dedica a buscar feina en el mercat obert a les persones amb el certificat de discapacitat, però que quasi no necessiten suport (seguiment i contactes esporàdics).
  • Un treball en una empresa ordinària amb un monitor/a sempre al costat.
  • Suport en centres ocupacionals o centres especials de treball.
  • Selecció dels «millors» candidats/es i rebuig d’aquelles persones que tenen més necessitats de suport.
  • Fer només pràctiques laborals en empreses.

ÉS

  • Treball remunerat en empreses del mercat obert amb contracte laboral per a aquelles persones amb discapacitat que necessiten suport i seguiment.
  • Un sistema de suport individualitzat que parteix sempre dels interessos i decisions personals i actua mitjançant la planificació centrada en la persona.
  • Significa promoció i empoderament de les persones participants (treballadores). A més de la seva col·locació és important la seva promoció personal i laboral, que intervingui en la presa de decisions que afecta a la seva vida (autodeterminació i autoprotecció).
  • Inclusió social i suports naturals oferts des de la comunitat. D’aquí la importància dels/les preparadors/es laborals ja que la seva actuació va dirigida a fomentar al màxim els suports naturals dins i fora de l’empresa.
  • Reconversió dels nostres centres i serveis per tal de poder oferir programes d’intervenció real basats en la comunitat.

Història

El Treball amb Suport neix a Estats Units a finals de la dècada dels 80. L’aparició i desenvolupament del Treball amb Suport a Espanya s’ha fet possible en gran part als dos fets antecedents següents:

a) La promulgació de la llei d’Integració Social dels Minusvàlids en el 1992, llei del marc de l’Estat Espanyol en defensa de tots els drets de les persones amb discapacitat, impregnada de l’esperit i la riquesa del principi escandinau de Normalització i Integració Social. En el seu article 37 diu «serà finalitat primordial de la política de treball de treballadors minusvàlids la seva integració en el sistema ordinari de treball».

b) El Programa d’Integració Escolar. Un dels principals avenços provocats per la corrent de Normalització i per la LISMI va ser aquest programa. El principi de normalització juntament amb l’aparició de la llei danesa de 1959, va emmarcar totes les polítiques socials.

Després de l’educació integrada era lògic que aparegués algun moviment com el Treball amb Suport que promogués el treball integrat per les persones amb discapacitats significatives.

La psicologia experimental i la modificació de la conducta van ser les fonts d’influència més importants pel naixement en els Estats Units del Treball amb Suport. A Espanya es va donar a conèixer públicament en el I Simposium Internacional sobre Treball amb Suport. Per primera vegada es parlava en Espanya d’un sistema de suport personalitzat per acompanyar les persones amb un retard mental a altres minusvalies en la seva recerca i manteniment d’un lloc de treball en el mercat obert. En aquest I Simposium, a més de les experiències nord-americana (Wehman) i irlandesa (Lynch), es van presentar els resultats de dues experiències espanyoles, el Projecte Aura (Canals i Domènech, i Treball amb Suport (Bellver, Moll, Roselló i Serra,, pioneres en l’aplicació d’aquest mètode i modèliques, és a dir, imitables.

És important assenyalar que en el 1992 apareix la nova definició de retard mental de la AAMR, que tipifica les diferents necessitats de suport i planteja els sistemes de suport com a principal via d’intervenció.

Un any més tard, en el 1993 es funda la Asociación Española de Empleo con Apoyo (AESE). Aquest mateix any neix l’European Union of Supported Employment (sent els països fundadors Espanya, Irlanda, Holanda, Portugal, Alemanya i Regne Unit. Dos anys més tard neix l’Associació Catalana de Treball amb Suport.

La metodologia del Treball amb Suport i el desenvolupament de programes que la utilitzessin, no es produeix a Espanya de manera rellevant fins a la dècada dels 90.

L’evolució i els increments en el número de persones ateses en els programes de Treball amb Suport ha estat progressiva. Fruit del grau d’implantació d’aquesta metodologia al llarg dels anys, ha anat també augmentant el número de persones integrades en llocs de treball mitjançant aquest sistema.

Marc normatiu

«L’objectiu que cal assolir rau precisament a arribar a la situació en què les lleis especials no facin falta perquè les persones afectades restin integrades en un pla d’igualtat absoluta en la legislació general aplicable a tots els espanyols»

Ramon Trias Fargas va ser l’impulsor de la LISMI l’any 1982 que va ser una llei molt ambiciosa i avançada en el seu temps, que mai no es va arribar a desplegar amb totes les seves potencialitats  i que actualment està derogada i substituIda com a marc de referència per RD 1_2013, text refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i la seva inclusió social.

Amb l’aprovació de la Constitució el quadre legal i normatiu que regula el nostre estat de dret canvia els anteriors pilars que fomentaven la vida política, econòmica, cultural i social. A partir d’aleshores, s’estableix clarament la «responsabilitat que tenen els poders públics per promoure les condicions que facin possible que la llibertat i la igualtat dels individus siguin reals i efectives, que puguin ser assumides en plenitud facilitant a la vegada la participació de tots els ciutadans en tots i cadascun dels àmbits de la seva vida» (art.9.2.). Pel que respecte al treball, l’art. 35 afirma que «tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió i ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i al de les seves famílies». Per altra part, l’art.49 al·ludeix especialment a les persones amb discapacitat quan estableix que «els poders públics realitzaran una política de prevenció, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals es prestarà l’atenció especialitzada que requereixen i emparen especialment en la consecució dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans».

La promulgació de la LISMI, Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids, aborda directament la inserció social de les persones amb discapacitat fonamentant tota la seva estratègia en els següents principis:

Normalització o integració: «serà finalitat primordial de la política d’ocupació dels treballadors minusvàlids la seva integració en el sistema ordinari de treball…» (art.37).

No discriminació: «S’entendran de nul·litat i sense efecte els preceptes reglamentaris, les clàusules dels convenis col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de les empreses que suposin en contra dels minusvàlids discriminacions en l’ocupació en matèria de retribucions, jornades i demés condicions de treball» (art.38.2).

Equiparació d’oportunitats: «es fomentarà l’ocupació dels treballadors minusvàlids mitjançant l’establiment d’ajudes que facilitin la seva integració laboral».

L’any 2007, l’Estat Espanyol va legislar per primera vegada sobre el Treball amb Suport.

És en aquest mateix any que la Generalitat de Catalunya treu la primera convocatòria de TaS.

Des de NNUU l’any 2006 i ratificada per l’Estat Espanyol el 2007, es fa pública la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que parteix dels següents principis que estan prefectament aliniats amb els del Treball amb Suport:

a) El respecte de la dignitat inherent, l’autonomia individual, inclosa la llibertat de prendre les
pròpies decisions, i la independència de les persones;
b) La no-discriminació;
c) La participació i la inclusió plenes i efectives a la societat;
d) El respecte per la diferència i l’acceptació de les persones amb discapacitat com a part de la
diversitat i la condició humanes;
e) La igualtat d’oportunitats;
f) L’accessibilitat;
g) La igualtat entre l’home i la dona;
h) El respecte a l’evolució de les facultats dels nens i les nenes amb discapacitat i al seu dret a
preservar la seva identitat.

RD  Treball amb Suport juliol 2007

Protocol marc de Treball amb Suport. Generalitat de Catalunya 2009

Convenció de NNUU dels Drets de les persones amb discapacitat i protocol facultatiu.

Observació General de l’article 27 sobre Treball i ocupació, de la Convenció de NNUU del drets de les Persones amb Discapacitat.

Agents

Els principals agents implicats en el Treball amb Suport són:

Indicadors de qualitat

Els indicadors presentats a continuació han estat extrets de l’APSE i han estat traduïts per Ferran Bellver:

Indicadors de qualitat per a les persones que reben serveis de Treball amb Suport

Els individus tenen dret d’exercir eleccions informades durant tot el procés de rehabilitació.

Indicadors de qualitat pel personal de Treball amb Suport

Proporcionar serveis de Treball amb Suport de qualitat requereix habilitats tècniques i interpersonals aplicades de manera flexible i creativa. El personal de servei directe ha d’escoltar i respectar els desitjos de cada individu a qui dóna suport, adherir-se a les normes de cada empresa i treballar estretament amb tots qui estan implicats en la vida de la persona.

Pràctiques organitzacionals que donen suport a serveis de qualitat

La major part del personal implicat en treball amb suport pertany a algun programa comunitari de rehabilitació, centre de salut mental o organització de Treball amb Suport.

A més, l’any 2005 la EUSE va publicar els seus indicadors de qualitat, que es poden consultar tant en anglès com en castellà a: euse.org/FichaDoc.asp?id=30